El mapa d’orientació

El mapa d'orientació és una reproducció a escala reduïda del lloc on es practicarà aquest esport, i que té unes especials característiques que el diferencien d'altres tipus de mapes. Aquí en tens algunes:

  Són mapes molt detallats: apareixen roques, tallats, línies elèctriques, senders, camins, diferents tipus de vegetació, etc. Per aquest motiu, solen anar acompanyats d'una llegenda que indica la simbologia utilitzada per representar aquests elements.

El mapa és l’element més important en les curses d’orientació. Sense ell, aquest esport perd la seva veritable identitat. Els mapes d’orientació han evolucionat al llarg dels últims 50 anys. Cap els anys 40, les curses d’orientació a Escandinàvia es realitzaven amb mapes a escala 1:100.000 (1 cm = 1 Km), sovint en blanc i negre, sense indicar els contorns ni les formes del terreny. Avui en dia, la majoria dels esdeveniments d’orientació esportius són celebrats amb mapes de cinc colors dibuixats amb una escala de preferència 1:15.000 o 1:10.000 (1 cm = 100 metres).

ESCALA 1:5.000

1 cm = 50 metres

ESCALA 1:7.500

1 cm = 75 metres

ESCALA 1:10.000

1 cm = 100 metres

ESCALA 1:15.000

1 cm = 150 metres

El mapa d’orientació, és un mapa topogràfic molt detallat que contempla tots els elements i característiques referenciables sobre el terreny, que poden ser útils per a l’elecció de la ruta, la navegació i la col·locació dels controls.

¿Perquè aquesta especialització? Per què qualsevol orientador del món sàpiga:

  • representar exactament el relleu;
  • determinar el angles;
  • calcular la distància que separa dos punts (escales de 1:10.000 a 1:15.000);
  • definir l’altitud i el pendent del terreny;
  • identificar qualsevol punt característic del terreny;
  • determinar la xarxa de camins, senders, tanques, espessors, i els més diversos detalls que puguin servir de referència a l’orientador;
  • classificar la informació, atenen a les mides i a l’abundància de detalls.

Nota: El mapa d’orientació no informa de la toponímia, la qual no és necessària.

Existeixen unes especificacions internacionals pel que fa la simbologia utilitzada en la confecció dels mapes d’orientació. Aquestes es tradueixen en regles generals que fan, que a tot arreu, els mapes siguin fàcilment comprensibles:

  • El color negre defineix elements amb característiques rocoses com per exemple: cingles, marge de roques, roques, pedres grans, ..., amb característiques lineals com ara camins, senders, línies elèctriques,... i elements construïts per l’home: ruïnes, construccions,...
  • Els marró és utilitzat per determinar les formes del terreny com ara, línies de contorn, petites depressions, monticles o turons, torrenteres i barrancs, talussos,...
  • El blau està relacionat amb elements amb característiques d’aigua com per exemple, llacs, aiguamolls, rierols, fonts, forats d’aigua, rius,...
  • El groc serveix per representar la vegetació, especialment oberta o sense massa forestal. La densitat del groc determina com és de clara o oberta aquella zona: el groc llampant determinarà una zona d’herba baixa o gespa natural i el groc pàl·lid o clar una zona amb herba alta.
  • El verd és utilitzat per determinar la vegetació que ralentitza el pas de l’orientador. L’enfosquiment del color verd significa una reducció de la penetrabilitat de l’orientador dins d’un àrea forestal.
  • El blanc en un mapa d’orientació significa bosc amb poques o sense plantes herbàcies i arbustives que impedeixin la cursa a través.
  • El púrpura o el vermell és utilitzat per marcar el circuit definit per l’organització de la cursa: la sortida, l’arribada, els cercles que envolten els objectius, les línies que els uneixen,... També aquests colors s’utilitzen per determinar zones d’exclusió per conreu.

Una característica molt particular i específica dels mapes d’orientació són les línies o fletxes orientades al nord (també anomenades meridians). Aquestes són dibuixades amb color blau o negre, segons el mapa, amb un disposició paral·lela, anant del sud al nord magnètic, i espaiades de 500 metres a escala del mapa.

Però, aquestes línies no senyalen el nord real, sinó al nord magnètic. L’angle existent entre el nord magnètic i el nord geogràfic (nomenat declinació) varia sensiblement segons de quina part de la Terra en prenguem mesura.

I.S.O.M. (Especificacions Internacionals per a l'elaboració de Mapes Orientació)

Definició dels elements del terreny representats en els mapes i especificacions a tenir en compte a l'hora de dibuixar-los simbòlicament.

Els símbols estan classificats en sis categories:

- Formes del terreny (color marró)

- Roques i pedres (color negre)

- Aigua i maresmes (color blau)

- Vegetació (color verd i groc)

- Elem. constr. Home (color negre)

- Símbols de cursa (color púrpura o vermell)

FORMES DEL TERRENY (color MARRÓ)

Simbologia utilitzada per significar de manera detallada la forma del terreny, el relleu, els seus contorns, els turons, les depressions, etc. Els terrenys d'orientació són representats amb corbes de nivell equidistants de 5 metres, però si el terreny és planer s'utilitza una equidistància de 2,5 metres. No està permès utilitzar diferents equidistàncies en un mateix mapa. Un excessiu ús de les corbes intermèdies ha de ser evitat per no complicar massa el mapa i donar una mala impressió de les diferents altures. Si la representació d'un àrea requereix un elevat nombre de corbes intermèdies, seria llavors aconsellable utilitzar una equidistància més petita per ser més llegible.

La diferència relativa del nivell d'altura entre elements veïns o molt pròxims ha de ser tinguda en compte en la representació en el mapa de la manera més precisa i detallada possible.

Està permès alterar l'altura d'una corba de nivell lleugerament si amb això millorem la representació d'un element. Aquesta desviació no ha d'excedir el 25 % de l'equidistància.

ELEMENTS ROCOSOS (color NEGRE)

Els elements rocosos són una categoria especial dins de les formes del terreny. La representació i inclusió d’aquests en el mapa dona una informació molt útil sobre el perill, les possibilitats de córrer o viabilitat de pas, així com també proporciona elements de referència per la lectura del mapa i per la collocació de controls. Els elements rocosos són dibuixats en color negre per distingir-los del marró de les formes del terreny.

El perfil, d'aquests símbols, s'ha de representar detalladament de tal manera que la forma de l’element rocós sigui projectada sobre un pla horitzontal.

S'ha de tenir, també, molt en compte, quan es tracta de representar cingles o penya-segats, d’assegurar-se que el perfil s'adapti a la forma de l’element i que el pendent sobre el terreny sigui dibuixat tenint en compte tota la seva extensió..

ELEMENTS D'AIGUA (Color BLAU)

Aquest grup de símbols inclou, tant àrees d'aigua obertes com àrees especials amb vegetació promoguda per la presència de l'aigua (maresmes, aiguamolls,..).

La classificació d'aquests símbols és important perquè indica el grau d'inviabilitat per córrer a través d'aquest obstacles i proporciona elements de referència en el mapa i possibles punts de control. Una línia de color negre al voltant d'un element d'aigua indica que no es pot creuar en condicions del temps habituals.

Nota: En contrades seques, la llista d'elements simbolitzats en aquest grup, poden contenir aigua solament en algunes estacions de l'any.

VEGETACIÓ (color VERD-GROC)

La representació de la vegetació en el mapa és molt important per l'orientador per que l’informa sobre les possibilitats de desplaçament existent en un àrea de terreny, llegint el mapa, i la seva utilització com elements de referència i control.

Els principis bàsic sobre el color són:

El BLANC representa possibilitats de desplaçament mitjançant la cursa a traves d'un bosc.

El GROC representa àrees obertes dividides en varies categories.

El VERD representa la densitat d'una massa vegetal o forestal en relació a les possibilitats de córrer segons les quals es divideixen en diverses categories.

Possibilitats de córrer:

El BLANC normalment representa un terreny boscós obert per on es pot córrer. Si hi ha alguna part del bosc per on no es pot córrer, llavors el color blanc no apareixerà.

De les possibilitats de córrer depenen: la naturalesa del bosc, la densitat dels arbres, les bardisses, els esbarzers o romegueres (terreny dens i espinós), el sota bosc amb falgueres, les ortigues, etc.

Nota: Amb els símbols de pantalla dibuixats amb colors derivats del verd i del groc no es tenen en compte ni les maresmes, ni les roques, ni altres elements amb simbologia pròpia, els quals són representats amb els símbols respectius.

La representació de les possibilitat de córrer es divideix en 4 categories en relació a la velocitat de cursa que es pot mantenir.

Córrer camp a través, per una àrea boscosa oberta i amb una velocitat estàndard de 5 min./ quilòmetre, es poden aplicar els ratios següents:

  • Bosc obert 80-100% 5-6 min. 15 seg./ quilòmetre.
  • Cursa lenta 50-80% 6 min. 15 seg. - 10 min. / quilòmetre.
  • Dificultat per córrer 10-50% 10-50 min. / kilòmetre.
  • Lluitar amb vegetació per fer-se pas 0-10% > 50 min. / kilòmetre.

ELEMENTS CONSTRUÏTS PER L'HOME (color NEGRE)

La xarxa de camins proporciona una important informació a l'orientador i la classificació pot ser clarament reconeguda en el mapa. Particularment important pel competidor és la classificació dels més petits camins (senders, corrioles). S'ha de tenir en compte no solament l'amplada del camí, sinó la seva evidència o visibilitat. Per altra banda, els elements construïts per l'Home són també importants per la lectura del mapa i la seva utilització com elements de referència i control.

 SIMBOLOGIA DE CURSA (color PÚRPURA)

La simbologia de cursa ha de ser sobre impresa en el mapa d’orientació, com a mínim, per la categoria d'élit. Per les altres categories es pot dibuixar a mà.